TORNAN A CASA

Hola a tots!!

TORNADA:

Aquesta etapa de tornada, pensàvem que seria un pur tramit de 2000 Kms d’ enllaç de les platges d'Essaouira a casa (Catalunya). Però s’ esta convertint en una aventura més. Sempre configurem el dia la nit anterior i així ho vam fer.

Comencem el dia dissabte 12 de Març:

9’45 AM – Anem malament,ens havíem de llevar a les 6 AM,merda!!

9’55 AM – Sortim a mig vestir i lleganyosos a l'esmorzar de l'hotel (ja que esta inclòs)

10’30 AM – Amb les maletes carregades ens despedim de tothom (un altre cop ja que marxàvem a les 6 AM),pugem al cotxe i just al moment d’ engegar,ve el nostre company del dorsal 40,el Niko,que ens comenta que el seu cotxe no s’ engega.merda!! (el nostre esperit solidari no ens permet marxar i deixar-lo tirat) i l’ horari es impossible quadrar-lo.........merda!!

12’30 AM – Desprès de canviar varies peces (bujies,cables,...)i fondre les pinces de carrega de bateria de l ‘organització,aconseguim sortir d'Essaouira.

Els Machacapandas prenen la davantera de l’ expedició de tornada i en el primer encreuament ens desviem a l’ esquerra,per la carretera de la costa (tantes vegades ho vam parlar ahir que aquesta no era la ruta,merda!!)tirem amunt que sols ens queden 800 Kms. fins a Tànger.

14’30 PM – es l’ hora dinar,desprès de recórrer per la carretera de la costa durant 2 hores i veure multitud de peculiaritats mar roquís (cabres damunt un arbre,camions baix d’ un barranc,i uns nens disfressats d’ universitaris de Harvard)arribem liant-la a un poble per dinar.

Un restaurant al port regentat per una italiana, que devia jugar a caniques amb Mussolini i ja feia 50 anys que estava al Marroc.

16’ 00 PM – sortim del restaurant farts i contents, menjar europeu a preu europeu i ens dirigim a Casablanca. Ja portem molts Kms. de conducció al Marroc i hem aprovat el carnet marroquí, fent cas omís als senyals i normes de circulació continuem el nostre viatge.

19’ 30 PM.- conduint com a bojos sota la pluja arribem a Casablanca i entrem a l’ autopista.

En el primer peatge el cotxe d’ en Niko i la Núria es para, ens crida per emputjar el seu cotxe que estava en mig del peatge, els autòctons miran immòbils tota l operació ( “vaya pollo”) i següent intent el panda s´engega sol (que be haurà sigut la humitat) i continuem.

20’15 PM – marxem en grup però al arribar al següent peatge ja falta en Niko,

30 min. Més tard i sota una intensa pluja el senyor Machado reb una trucada,el Niko es llençat a l’ autopista i una grua d’ assistència,que n’hi ha moltes degut al parc mòbil,l’ apropat en una àrea de servei.Un altre cop el Delco,El Niko repara i ve a trobar-nos.

22’00 PM – desprès de varies parades el cotxe d’ en Niko decideix parar-se del tot.

Sort que aquest cop anem tots junts i comencem a reparar al voral de l’ autopista,als 5 min. s’atura una furgoneta d’ assistència,fins aquí tot bé mentrestant el Marcel repara s’ atura en el carril contrari una patrulla de la gendarmerie royale (que són els mossos d’aquí) i creuen l’autopista a peu per tal d’ informar-se de la situació (ara si que hem trepitjat merda),es queden al•lucinats amb la quantitat d’ eines que portem i el Marcel,molt hàbil,treu un petit soldador que els deixa bocabadats.D’ aquesta ens en sortim sense problemes tan mecànicament com administrativament.

23’30 PM – continuem per l’ autopista direcció Larache,una població que coneix el Marcel,que es on,teòricament, dormirem avui.

Aquesta crònica l’estem escrivint en viu,ja que anem per l’ autopista i ara tenim connexió on-line.

CONTINUARÀ.......