5ªETAPA : ZAGORA-MHAMID

Aquesta etapa tenia 185 km i amagava una etapa especial d'orientació

Desprès d'un  dia molt complicat, sortíem amb moltes ganes, ja que, probariem la reparació  de la caixa de canvis, i podríem recuperar el ritme perdut. Era una etapa curta i per una gran pista amb trams molt diferents. Al dirigir-no a la sortida de l'etapa. Vam poder comprovar que la caixa de canvis responia, això ens va  motivar molt  i alhora relaxar, doncs encara quedaven Kms de Panda Raid per  endavant.

Al arribar a l’ inici de l’ etapa. Control de sortida i…3,2,1,Gaaaaaassssss ¡!  Una gran pista que, gracies a l'On Fire!!, podíem creuar a 90-100 kh/h amb 4ª a fondo i sense cap soroll estrany.L'equip BXS MotorSport  volava pel desert marroquí (de vegades mes del recomanable)i així ho varem seguir fent durant tot el dia.

Al km 78 ens esperava la prova d'orientació.Molt divertida i alhora interessant,es tractava de trobar en un punt del recorregut una senyal,col·locada per l’ organització i nosaltres sigui els participants  ens havíem d'orientar per aquell ampli espai i terreny només amb brúixola fins trobar el senyal (en aquest cas una vara de ferro de color taronja on havíem de segellar). Desprès d'anar i venir travessant petits horts i abans que els autòctons s'emprenyessin, varem trobar el senyal,YUHAAAAAA!!!!! era molt divertit veure en immens terreny ampli,àrid,sec,tot de pandes donant voltes buscant el famós senyal,total “risas,emoció, competitivitat”  i vinga cap a la gran pista a continuar.

Per dinar vam parar en una gran zona, vorejada d’ una serralada preciosa de muntanyes. El dinar va ser molt especial. Ens acompanyaven els Machacapandas i s’ anaven altres participants, en Natxo va prepar una gran amanida de pasta. Amb la panxa ben plena, mentrestant estàvem amb la calma, gaudint del paisatge i de la companyia, ens va visitar un Tuareg que va interrompre el seu reflexiu camí per acostar-se. Nosaltres el varem rebre amb tranquil·litat i emoció, i a canvi d'uns souvenirs, ens va ensenyar com es posaven el seu turbant que tant els caracteritza. Ademes no va tenir cap problema en fer-se unes fotos i tot!!.

Desprès vam fer via junt amb els machacapandas, ens quedava un troç de recorregut de via amb molts talls marcats per les obres de el que seria una carretera en el futur.

Una observació:Cada vegada es veia menys sorra, menys dunes, menys desert tot plegat era més àrid, de fet ja ens començàvem apropar a l’atles (zona més muntanyosa i freda). Tot i així ens va passar una de molt divertida segons el meu paré, segons el Marcel NO, però perquè s’hi barrejava el caràcter i el moment.

Ara que no tinc el Marcel aprop aprofitaré per explicar-vos-ho.

Anàvem realment volant dins On Fire!!, en una pista d'uns 4 o 5 m. d'amplada, escoltant musica, …De cop i volta vam notar un soroll i el cotxe s’n anava cap al costat, tots dos vam “flipar”, recordeu que anàvem molt rapit. En Marcel com tantes vegades s’ ha dit va controlar molt bé la situació, amb molt “temple “i astúcia. La veritat es que condueix molt bé.

Vam parar i els Machacapandas van continuar,sorpresa no eren les rodes, que era? Bé estimats seguidors vam perdré uns cargols que fixaven la roda a la direcció, o algo així, jo no en se tant. En Marcel em va dir no tenim opció em de trobar la femella del cargol, la goma, arandela, … perquè es d’ una mètrica diferent sigui no estándar, i d’això tot i que en portem de recanvi això en concret no ho tenim.En Marcel es va quedar fer de mecanic peró a mi em tocaba buscar la femella.

De sobte em vaig girar i vaig veure tota la pista que havíem deixat enrere, Kms. De pista àrida, desèrtica i gens de vida al voltant. Vaig flipar, ok ¡doncs a buscar-ho vaig trobar una goma, una arandela i no sé que més yuhaaaaaaaaaa!!!!, però no la femella del cargol.

Jo en Natxo copilot oficial d’ en Marcel, estava literalment parlant,buscant una femella d’ un cargol en el desert, o sigui realment “una aguja en un pajar”. La situació més divertida va ser en Marcel i jo discutint, rient, … caminant tots dos per el que havia estat el recorregut d’ On Fire!! Un o dos Kms. enrere buscant la femella del cargol. Que per suposat no va aparèixer.Sort d’ un Panda solidari que ens va ajudar donant-nos una femella que desprès en Marcel va adaptar-li la mètrica (o sigui mida) allà on anava la que havíem perdut.

En Marcel estava indignat per orgull professional, fins i tot en el cotxe havent solucionat el problema, i ja en marxa cap el punt d’ arribada, hi havia “tibantor”, per un moment vaig pensar:

Marga, On ets? (recordeu la Marga? Era la nostre guia espiritual virtual!! de la 1 etapa).

Aquí hi ha “pollo”!!!!!!!!!!!!!

 Però finalment tot va acabar, be. Uns dàtils amb formatge, uns “pitis” i calma.

Nota:Jo crec que en Marcel no volia ni esmentar-ho, pel típic” que podia dir la gent”,posar en balança la seva feina i passió (el motor i conducció), etc

Però jo visualitzava diferent la situació.Quants mecànics n'haguessin solucionat de la manera que ho va fer en Marcel, aquella situació en ple Marroc i sense gaires recursos????

Cosa que demostra que en Marcel és i ho diré una altra vegada (a veuré si s’ho creurà molt, je, je,je) un Crack!!!!!!

Finalment, vam sopar molt bé, una mica de xerradeta i a dormir en una haima enorme, en la qual vaig tornar a ser famós pel meu roncar,je,je,je!!!


Bona nit!!!!!!!!!!!!!!!!!

 On Fire!!

4ª ETAPA MERZOGA - ZAGORA

El recorregut total d´ aquesta etapa eren 302 Kms.., dels quals, 193 km. eren l´ especial, la resta d´ enllaç.

Una etapa molt diversa, desert, orientació i vies rapides amb molta pedra. Les distancies eren molt llargues. Exigia màxima concentració i perfecta interpretació del Road Book. L´organització informava que, per qui li agradava la velocitat i amplitud de terreny incloent orientació, en aquesta etapa s´ ho passarien d´ allò mes be!! Tot i que l´ On fire!! seguia sense un canvi de marxes en optimes condicions, gràcies a la professionalitat d´ en Marcel, tant a nivell tècnic, va realitzar el recorregut sense incidències.

L´ equip BXS MotorSport plegats, varem fer els primers quilometres del dia al desert, fent uns quants per pistes. A mesura que transcorria etapa, la navegació era cada vegada més “PRO”, la brúixola era imprescindible i s´ havia de ser molt precís amb la navegació. Aquest dia, jo, posaria en practica tot el que havia aprés en les 3 etapes anteriors tant del Road Book com de navegació, era la prova de foc!!

A la caixa de canvis d´On fire!! a mes de la 5ª marxa amb averia, la 1ª i 2ª marxa també donaven problemes, es per això, que varem fer la gran majoria del recorregut amb les dos restants, fins al punt de, fos com fos el terreny havíem de fer-ho a gran velocitat, anàvem a una mitja de 80/100 KM/H, sinó corríem el risc de “petar” la caixa de canvis. Les pistes amb sorra i pedres eren molt amples, per lo tant, On fire!! a les precises mans d´en Marcel Quiros VOLAVA!!! Va ser una etapa molt intensa, en moments preocupant i sobretot emocionant!!


Varem fer el recorregut juntament amb el panda dorsal 19, varem compartir molt desert i molta pols, a una fantàstica velocitat acompanyats. Estant en ple recorregut vem desviar-nos una miqueta del recorregut traçat, posat que anàvem molt be de temps ,per anar a petar sota l’ombra d’ un arbre a dinar un bon plat de pasta i embotit, junt amb els companys de l’ altre panda. Després, ens va costar torbar de nou el recorregut, varem tombar una mica buscant la pista adecuada del road –book (ens varem perdre! i gracies a la bruixola vem trovar un poble que ens va posar de nou “on track”). Una vegada en la pista correcta l’organització ens va demanar si podiem grabar amb la seva camará Go Pro (camara preparada per grabar esports d’ aventura) per aconseguir bons planos del recorregut i de la Panda Raid. En Marcel va posar “Rec” i gas, impressionant!!!!! Ja ja ja!! També hem de dir que el preu va ser 2 llantes petades,canvi de rodes i al final de etapa conducció lenta i a fosques.

Quasi tot el terreny era molt àrid, sec , auster. Es sorprenent les dimensions que pot abarcar, sembla que no haigi possibilitat de vida en aquests paratjes, doncs estimats seguidors, si que hi ha vida. Planten el que poden i com sigui, sempre en el lloc mes inospit apareix un autocton, acostumen a ser nens, amb un fantàstic somriure, mirada de curiositat i salutacios per la vorera de la pista.

Aquesta etapa, per altres participants, va ser molt lenta, per la dificultat de les pistes, fent així que la majoria dels participants arribessin tard.

Aquella nit, després de dos dies esperant, finalment vam rebre el canvi de marxes, Ens ho va trobar, Mohamed “gordito”, un mecànic molt conegut en el Marroc i en el món de raids i rallyes. Així que desprès d’ una dutxa, cadascú a reparar el seu vehicle i Marcel aquesta nit tenia molta feina amb el nostre On Fire11 y el seu canvi. Una vegada allà vam poder veure el canvi de marxes que ens havien portat des de Casablanca. La sorpresa va ser quan vam veure que era el canvi de marxes per un 4x2 i no per un 4x4, per desgracia en el Marroc no hi han Fiat Panda 4x4 com per trobar –ne un. Tot i així en Marcel no es va rendir i mentrestant negociava la caixa de canvis amb en “Gordito” aquest li va oferir el seu taller perquè l’ uses a la seva conveniència. Rapidament en Marcel es va posar el seu mono de treball i va anar per feina.Despres de les explicacions als mecanics i 2 hores de treball ,desmuntant fent casquillos,etc

On fire!! semblava ja reparat conservant el 4x4. L’operació havia tingut resultat satisfactori,el pacient,se li havien extirpat 2 pinyons i 1 Kg. de ferritxa. Els mecanics van poder valorar la profesionalitat i el bon rotllo creat per en Marcel.Depres d’ un munt de fotos ens vem despedir d’ ells,agraint-los-hi la col.laboració.Voliem coneixer com treballaven al Marroc i ho varem poder fer.

Una vegada en l’Haima pensàvem que podíem dormir, i finalment va acabar sent una festa bereber, ells van compartir la seva cultura i tradició i nosaltres els nostres licors, tot molt típic això va durar fins ben tard.

3ª ETAPA : 1ª matí ZOUALA-MERZOUGA 2ª tarde DESERT THE ERG CHEBBI

Aquell dia  abans de sortir i fer el primer enllaç, varem va fer entrega del material escolar solidari!! El director de l’ escola (ÉCOLE ZOULA) ens va permetre entrar, agrupar tot el material en el pati, i fer-nos fotos tots els participants amb els nens, la experiéncia i sensació va estar molt emocionant.

Era una de les accions dins de la Panda Raid que per nosaltres li donaven sentit a aquell viatge, el feia diferent junt amb el tema del motor. Va ser per nosaltres molt emotiu!!

De totes formes abans de començar a explicar aquesta etapa, volem donar-vos a tots unes grans GRACIES!! pel suport, aportacions tan econòmiques com materials i pel vostre fidel seguiment de tot el nostre projecte!!!

 
 

Bé i a ara si us sembla, continuarem:
Desprès, tots i ràpid ens vam dirigir cap els cotxes per engegar, sota un temps de calor i sol, cap els enllaços que tenien temps d’ inici i final. Aquell dia vam fer 60 Kms. d’ enllaç des de Zouala fins passats uns kilòmetres d’ una localitat que es diu Erfoud (que per cert en aquesta localitat ens vam liar una mica) per dirigint-se a la primera part de l’ etapa

Ruta en Mapa d´Etapa 3

 

Prova de pas per sorra pels 4x4. En Marcel , jo i el nostre estimat On fire!! érem conscients que era una prova difícil, doncs era el primer contacte amb la sorra del desert. Gracies a la destresa de conducció , només ens vem clavar una vegada a la sorra, i nomes va caldre una empenta per fer moure On fire!! de la duna i passar la prova sense gaires dificultats!!.

Desprès va haver una etapa difícil de navegació, la qual demanava saber utilitzar be la brúixola, atenció, intuïció i perfecta interpretació del Road Book... era de pista seca amb pocs referents, per arribar a Merzouga on pararíem per dinar i preparant-se per la esperada prova: LES DUNES DEL DESERT D`ERG CHEBBI.



1ª Especial de l´etapa 3



Desert d´ERG CHEBBI



Aquí, tots els pandes s’anaven creuant per trobar la direcció correcta, alhora ens ajudàvem, doncs molts es quedaven atrapats a la sorra, no es podien fer servir eslingues de remolc, si no correspondria a penalització per part de l’ organització. O sigui que a treure sorra amb la pala i a empènyer.!!!. A i ens oblidàvem d’ algo molt important en aquesta prova hi havia un control secret, el qual s'havia de trobar. Nosaltres no vam trobar-lo i per un moment vam estar a punt de tirar enrere per buscar-lo.

Finalment ens vam trobar molts per compartir un fantàstic dinar marroquí casolà, o sigui un menú!! je,je,je!!

Començaba a les 16’ 30h, la 2ª especial del dia, la prova de dunes!!uauhh!! Es tractava de passar per mig d’uns pals-senyals que marcaven un circuit per les dunes, amb l’ agravant que els models 4x4 ens ho van posar més difícil. En Marcel va demostrar la seva destresa com a pilot, fent que la seva conducció durant l´especial fos espectacular, alhora els nostres companys d’ equip els Machacapandas, van fer una gran prova, una volada de més de 3 metres d’ alçada sortint d´una duna, que per desgracia va acabar amb una roda rebentada, chasis doblegat i la “vaca” amb tota la seva carrega acabessin desenganxant-se i volant també. Fent que BXS MotorSport realitzes la seva primera assisténcia provisional al mig del desert fent-se de nit, sort a més que estabem a 6 km del final de etapa, tot i així, van estar junt amb nosaltres, els reis de la prova per la seva espectacularitat de conducció.

Abans de marxar de les dunes.

Ah! i dir-vos com a detall interessant a nivell mécanic: que On fire!! feia dos dies que funcionava amb la caixa de canvis trencada, la 5ª marxa no existia, la 1ª i 2ª feien molt de soroll. Estàvem esperant que en l'etapa del dia següent un tal Mohamed “el gordito” , un contacte del mecànic de l’organització , ens en trobes una de recanvi.

Revisió d´On FIre!! despres de l´etapa de les dunes

ETAPA 2 : JAABA (EL HABEB) –ZOUALA (VALL DEL ZIZ)

Hola a tots, ens mereixíem un descans i ja l´ havíem tingut. Aquet dia teniem per davant un total de 463 Kms d´ etapa, dels quals 89 km. d’especial i la resta d’ enllaç.


Ruta en Mapa de l´Etapa 2



Ens varem aixecar molt bé i d´ hora, feia fred, 6 graus, estàvem creuant l´ atlas Marroquí, la carretera travessava un parc natural, era un paisatge impressionant, estàvem a 1950 metres d´ altitud.



Una vegada passat el control de sortida, a les 7h del matí, ens dirigíem cap a l´ etapa especial amb ganes de “canya” ja que teníem volíem de desert y sorra. Tot i viatjar sorpresos amb el paisatge, la velocitat de creuer era normaleta, conduint tranquils de cop i volta el motor s´escalfava, el marcador de temperatura de l’ aigua pujava. Alarma, alarma!!! En Marcel es mecànic professional de seguida va detectar l´ averia, el termostat s´ havia quedat enganxat, tot i que era nou, de seguida ens va posar a reparar. Jo tenia ganes de veurel en acció!! La meva feina estava clara, facilitar-li la feina: treure eines, tenir accessible mono, guants i esperar ordres, m’oblidava d’una cosa molt important, encendre-li “pitis”. Hem de dir que la solidaritat començava a fer presencia en la Panda Raid, la majoria de participants paren sempre que veuen algú parat, s’ofereixen per ajudar. I per suposat amb nosaltres també ho van fer. Tot i així no va ser necessari cap ajut, el Marcel va controlar la reparació en poc temps, també varem aprofitar per menjar algo junt amb el David i en Javi!!



Reparació durant l´enllac del termostat.



Aquell dia vam patir el factor “benzina”, us ho explico: es tant senzill com, en el nostre cas, anar parant cada vegada que veiem algú aturat i el Marcel oferir-se per ajudar amb la mecànica. Fins el punt d’ anar a carregar benzina i trobar-nos avariat en la benzinera un Panda participant, varem ajudar –los, però oblidant-se de repostar amb les preses. Lògicament vam aprendre la lliçó, però haig de dir a favor nostre que va ser per ser solidaris. Des d'aleshores cada vegada que es donava un cas així, valoràvem si era imprescindible parar i l´estona que disponiem per fer-ho, consultant alhora el road-book per fer un estudi més precís tant de les distancies com la localització de les benzineres.



Sortida de l´especial

Bé, finalment varem arribar al punt d’inici de l’ etapa especial , havent passat el control de sortida, varem descobrir interminables pistes rapides i molta amplitud de terreny. Varem gaudir molt, tant per la velocitat com el paisatge salvatge durant l´ etapa, conduir lliurement i amb kms. per endavant es tota una experiència. Aquesta etapa la vam fer acompanyats d’ en Machacapandas, li va donar el seu granet d’ emoció, el ritme que portaven era molt alt, la pista i el “toul endoulee”, que es com conduir damunt d´ una uralita, era el terreny ideal per els cotxes de l´ equip BXS MotorSport, ja que portàvem una suspensió adaptada al desert, que era part de les modificacions que en Marcel havia fet als Pandas, i això ens permetia volar sobre la pista. També va quedar clar a la resta de participants que nosaltres formàvem part dels anomenats “carbonillas”, (expressió utilitzada per determinar dins la Panda Raid, d’aquells que tenen conducció rapida, je, je, je). La Panda Raid començava a ser tota una aventura de conducció!!! Al final de l´ especial ens quedava l’ enllaç cap a Zouala, a la vall del Ziz, on dormiríem a la Haima.

La veritat es que l’ enllaç era un pel més monòton de conducció però aquí es quan nosaltres parlàvem d’ altres coses, cantàvem,.... o fins i tot s’ aprofitava per sortir de pista. I així varem passar els Kms. fins arribar al mirador de la vall del Ziz, un immens oasis dins una vall molt llarga i profunda.

Un gran forat natural amagava dins d´ un desnivell d´ uns 70 metres, una vall completament verda, els palmerals, els arbres i la població s´ agrupaven damunt de les filtracions d´ aigua. Era un espai amb vida i color en mig del desert, impressionant!!! En aquella mateixa vall havia Zoula, la localitat on faríem nit. Una vegada varem arribar hi havia una esplanada molt gran plena de Pandes, era hora de revisió de cotxes.

En Marcel va repassar On fire!! i es va poder veure clarament que teníem un problema bastant serio amb el canvi de marxes, ja que arrossegàvem durant tot el día un soroll que anava “increixendo”. Més tard va fer petits treballs de manteniment al cotxe  d´ en Machacapandas.



Experimentant fora Road Book!!



Paissatge de l´enllaç etapa 2




Fent km´s solidaris!!

  Varem sopar, com casi cada nit, amb els companys i nous amics de la caravana de la Panda Raid, i molt be per cert, aquest era el moment del dia on cadascun compartía com li havia anat el dia i "batallitas varias",  més tard vam anar a descansar, aquesta vegada compartíem espai comú, dormíem al terra, aquesta nit estrenàvem els sacs de dormir! La temperatura continuaba sent baixa, Marcel, poc habitual, va patir molt fred durant la nit, jo, com sempre, vaig roncar molt!! Bona nit!!

 

 

1ª ETAPA: TÀNGER-JAABA (EL HABEB)

Bon dia, tres hores després, ens aixequem en aquell singular paratge amb molta son, molt cansament i moltes ganes d´ arribar al port d´ Algecires per a conèixer als nostres companys. Encara no sabíem res dels Machacapandas, van arribar a la mateixa hora que On Fire!! al Ferry, però ells directes des de Madrid

Port de Algecires. EMBARCANT cap a Tánger!!

A les 7:00 AM ens agrupàvem tots en el moll per agafar el ferry que ens portaria a Tànger.

En Marcel i jo vam posar els adhesius de l’ organització i els dorsals del cotxe, estic segur que On fire!! estava molt orgullós de lluir tot aquell guarniment. On fire!! semblava realment i era un cotxe de carreres. Desprès vam tenir el nostre primer “briefing” i entrega del Road-book, jo estava molt impacient per tenir-lo, volia veure que aniria la meva posició dins d’ On fire!!

Una vegada embarcats al Ferry, vam poder seure còmodament i esmorzar algo junt amb en Javi Catafal i el super David Machado (integrants de Machacapandas) i estudiar plegats l’ etapa que ens quedava per endavant. Finalment i desprès del mogut viatge del Ferry arribàvem aun altre continent, Tànger, Marroc, África. Una vegada a Tànger desprès de passar l’ aduana, canvi de moneda i re agrupant-se, començàvem l’ etapa.

Ruta en Mapa de Etapa 1

La primera Etapa tenia un total de 421 Kms. dels quals uns 29 Kms. eren l’ etapa especial, la resta eren d’ enllaç. L’ explicació es molt senzilla ens havíem d'anar endinsant en el país per així poder fer les etapes futures de la panda raid 2011.

Primer contacte amb les pistes rápides de terra!!

Vam fer molts Kms. de via rapida cap al sud per arribar al primer control de sortida a 232 Kms. El control de sortida quedava fora d’ asfalt i aquesta 1ª etapa es tractava de fer 29 kms per pista rapida i de terra seguint un rumb establert de 180 graus per desprès passar a un rumb de 225 graus i seguir tota l’ estona el recorregut paral•lel dels pals de telefon. Va ser el primer dia que On fire!! podia lluir-se, i tant el Marcel com jo experimentar la Panda Raid, ell com a pilot i jo com a copilot. Jo en tinc molt bon record d’ aquesta etapa, en Marcel cada vegada conduïa més segur i veloç, ens ho estàvem passant molt bé, yuhahhhhh!!!!!!! En Marcel és un pilot molt tècnic i alhora creu en la seva conducció, barrejat amb una mica de passió, uauhhh! Quina mescla!!! Jo podia valorar com alhora de conduir ràpid, segur, passar-ho be, fins i tot estava molt atent de la mecànica i de la resposta del cotxe.

Alhora ja vam poder conèixer per conducció els altres participants, els que corrien més, els que sabien conduir, els que no corrien i feien turisme a 4 rodes, etc.../. Nosaltres la veritat ja començàvem a crear impressió, no us direm quina impressió (je,je,je). On fire!! va acabar l’ etapa brut i amb ganes de més “xixa”, però per aquell dia ja n´hi havia prou, encara faltaven bastants kms. d’ enllaç per arribar l’ hotel. Per lo tant, cotxe i pista!!! Jo personalment crec que va ser molt dur tant pel Marcel com per a mi. Estàvem molt cansats, amb gana i no arribàvem mai, tingueu present que portàvem una mitja d'hores de descans de 3 o 4h des de feia un parell de dies. Nervis, esgotament, molts Kms des de Tarragona, atenció,... una vegada passada aquesta primera prova ens va donar el “bajon”. En Marcel li feia molt mal el cap (cansament) i estava irritable.

Jo anava buscant el lloc d’ arribada segons el road-book , alhora preocupat pel Marcel i aguantant també el meu propi cansament.

Només arribar a l'Hotel Chene Vert, vam passar el control horari i primera fantàstica noticià: No hi havia aigua calenta!!! uffff, coses que passen!!!! Per sort On fire!! estava Ok, i no es tenia que fer manteniment, per lo tant el Marcel va anar a dormir una estoneta, junt amb en David i Javi Catafal. Jo em vaig quedar despert per intentar enviar a la Marga l’ informació de l’ etapa. Finalment vaig desistir, no hi havia connexió, llavors varem veure, el tema on-line perillaria la resta de raid (comencem bé !!). Vaig parlar amb la Marga via telefon, li vaig explicar l’ etapa i alhora em va aconsellar per l’ estat del Marcel, aleshores vaig veure clarament que la Marga seria la nostre guia espiritual virtual.

Marga: Natxo, despertal i que mengi.

Natxo: No, no, millor que dormi,

Marga: Natxo, amb cuidado despertal , i que mengi!

Natxo: bé, ho intentaré (semblava que parléssim d’un monstre, que em menjaria, uy!!!)

Bé finalment vaig fer cas a la Marga, tot i que em va costar molt desprès de 6 vegades.

Es va despertar i no em va atacar (je,je,je) , el Marcel es una personeta de 1,90m d’alçada i quasi 100kilos de pes,amb molt nervi.Però a sorpresa meva en aquell moment va ser més manso que ningú,em va fer cas sense dir res.uffff!!!

Varem sopar, briefing i a dormir, he de dir que la Marga tenia raó , en Marcel havent dormit i menjat , era un altre, vaja el de sempre.De fet crec que a tothom li senta bé dormir i menjar.I referent al Marcel a l'igual que pot tenir las seves coses ,com jo, també té moltes virtuts, aquelles coses que no es veuen i sempre hi són:convivència i tracte que també feien la Panda Raid.

He de dir que ronco molt!!!!!! (je,je,je)

Bé, fins a la seguënt etapa, Bona Nit i On Fire!!

SORTIDA i ETAPA 0

BENVINGUTS A TOTA LA PANDA RAID 2011 d´On Fire!! on-line.

SORTIDA:

Aquí finalment començava aquella esperada aventura, que desprès de 4 mesos, finalment feia moure On fire!! i tot l’ equip de BXS MotorSport.

L’equip estava format per 2 Pandes i un cotxe escombra que ens acompanyava fins l’ inici de l’ etapa 0 a Madrid.Un Fiat panda 4x4 era l’ On Fire!!, l’ altre era també un Fiat Panda 4x4 que es deia Machacapandas. En el cotxe escombra hi anaven la Marga i la Montse que van tenir molta feina de suport fins a Madrid.

Sortíem en divendres a les 5,45 del matí de Tarragona plovent i encara fosc.

Els dos cotxes de l’ equip, On fire!! i machacapandas es movien, tot rutllava ok, era sorprenent, ens dirigíem cap a Madrid, amb ganes i tota una Panda Raid per endavant.

La veritat es que el viatge era una mica compte enrere, estàvem molt cansats pels últims dies frenetics de preparatius, el temps no acompanyava i havíem d'estar a les 15h en el Santiago Bernabeu per poder verificar els cotxes i així estar oficialment dins de la Panda Raid 2011.

En Marcel estava molt emocionat i alhora feliç per poder estar conduint de nou un cotxe de la seva creació, aquesta vegada no en un circuit de velocitat, sinó en un Raid de desert , pistes pedregoses i solidaritat, junt amb mi ,que alhora d’emocionat, molt encuriosit pel tipus de viatge que ens quedava per davant.

Tots els components de l’ equip, sabíem que aquesta aventura suposaria feina, esforç, convivència, camaraderia,... i no ens coneixíem lo suficient, però de ben cert, tots teníem clar que serià una gran aventura que es mereixia un esforç per fer-la única!!

Un descans nevant, camí de Madrid!!

Tornan al tema, el trajecte cap a Madrid va ser per carretera nacional, feia mal temps, fins i tot nevava, conducció a poca velocitat, posat que un Fiat Panda que en un futur quedaria demostrat que es molt dur, però no un cotxe per anar tranquil•lament a 120 km/h, per vies rapides i asfaltades.

Per part nostre, On fire!! de moment responia ok, per desgracia el Machacapandas va patir una mica, li van passar unes quantes cosetes, però ja es veuria més endavant durant la Panda Raid que tant el cotxe Machacapandas i la seva tripulació serien un cracks. Finalment, al voltant de les 15h arribàvem a l ‘estadi Santiago Bernabeu i verificàvem els primers. Estavem contentissims, només restava esperar l’arribada de la resta de l’expedició de BXS MotorSport, junt amb el cotxe escombra.



On Fire!! y tripulació verificant.

On Fire!! per dins.

Estava plovent i ple de Pandes, tothom es saludava, tothom parlava de la tant esperada Panda Raid 2011, tothom mirava amb molta expectació i curiositat els altres Pandes, etc..., aquells moment van estar molt emocionants!!

Al voltant de les 17h, arribava la resta de l’equip BXS MotorSport, per poc, no podien verificar, però ho van aconseguir!! Ens va donar el temps just per ajuntar-nos, fer-nos unes fotos, unes abraçades i despedir-nos de la Marga, Montse i amistats que es van presentar a Madrid per despedir-nos i desitjar-nos sort.



On Fire!!,  Machacapandas i tripulació al Santiago Bernaveu. 

 3, 2. 1, començava la Panda Raid 2011 !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ETAPA O

Una vegada ja engegada la Panda Raid ens dirigíem cap a Algesires per agafar el dia següent el Ferry que ens portaria a tots nosaltres i els nostres Pandes cap a Tànger (Marroc). Ens quedaven 653 Kms per arribar, calculàvem 8h de conducció més 2 h de parades i alhora menjar per lo tant unes 10h , o sigui que ens presentaríem aproximadament les 3 de la matinada a Algesires. Be, doncs finalment, eren les 5 del matí que arribàvem a la fonda d'Algesires per dormir, posat que estàvem bastant cansats.

Hem de dir, que per suposat, quasi no havia començat el Raid i ja van passar unes quantes historietes fins arribar a Algesires!!

Aquí van un parell: Portàvem moltes hores acumulades de son i molts kilòmetres a l'esquena, nervis i emoció per començar la cursa i un llarg etcètera de sensacions que esgotaven totes les energies. En Natxo va agafar la conducció d'On Fire!!, ja que havia pogut fer algun cop de cap durant el trajecte, era necessari ja que Marcel anava amb els ulls “a mitja persiana”. Fet el canvi, a Marcel ràpidament li va la marxar la son, ja que On Fire!! no es deixava ficar la primera pel Natxo, això va produir una queixa de la caixa de canvis que el va despertar!! Ja ja  A partir d'aquí, per en Marcel es feia difícil conciliar la son, ja que no compartia el tipus de conducció d'en Natxo, tots dos, entre riures i crisis, avançaven i quan en Natxo va aconseguir fer-se amb els mandos d’ On Fire!! Marcel es va poder relaxar i va dormir una estona, en Natxo també es va “relaxar” i fer amic d'On Fire!!

David Machado, del Machacapandas, havia reservat per internet un lloc per dormir, era el nostre primer oasis per la nostra aventura, el GPS d'en Marcel ens va enviar a la planta de Lubricants Cepsa, on vam aprofitar per fer una foto ja que es un dels principals patrocinadors d'On Fire!!, però estava clar, que no era el lloc on dormíem, al GPS se li va anar la flapa!! Li varem preguntar al segurata on quedava el suposat hotel, l'home, que coneixia el “hotel” ens va dir que per a dormir malament, ja que era un bar de bombetes vermelles, Al arribar al lloc, varem veure que l'havien reconvertit, però, al passar a les habitacions encara transmetia l'anterior activitat, tot i així varem poder descansar una estona. BONA NIT.