Bon dia, tres hores després, ens aixequem en aquell singular paratge amb molta son, molt cansament i moltes ganes d´ arribar al port d´ Algecires per a conèixer als nostres companys. Encara no sabíem res dels Machacapandas, van arribar a la mateixa hora que On Fire!! al Ferry, però ells directes des de Madrid
A les 7:00 AM ens agrupàvem tots en el moll per agafar el ferry que ens portaria a Tànger.
En Marcel i jo vam posar els adhesius de l’ organització i els dorsals del cotxe, estic segur que On fire!! estava molt orgullós de lluir tot aquell guarniment. On fire!! semblava realment i era un cotxe de carreres. Desprès vam tenir el nostre primer “briefing” i entrega del Road-book, jo estava molt impacient per tenir-lo, volia veure que aniria la meva posició dins d’ On fire!!
Una vegada embarcats al Ferry, vam poder seure còmodament i esmorzar algo junt amb en Javi Catafal i el super David Machado (integrants de Machacapandas) i estudiar plegats l’ etapa que ens quedava per endavant. Finalment i desprès del mogut viatge del Ferry arribàvem aun altre continent, Tànger, Marroc, África. Una vegada a Tànger desprès de passar l’ aduana, canvi de moneda i re agrupant-se, començàvem l’ etapa.
La primera Etapa tenia un total de 421 Kms. dels quals uns 29 Kms. eren l’ etapa especial, la resta eren d’ enllaç. L’ explicació es molt senzilla ens havíem d'anar endinsant en el país per així poder fer les etapes futures de la panda raid 2011.
Vam fer molts Kms. de via rapida cap al sud per arribar al primer control de sortida a 232 Kms. El control de sortida quedava fora d’ asfalt i aquesta 1ª etapa es tractava de fer 29 kms per pista rapida i de terra seguint un rumb establert de 180 graus per desprès passar a un rumb de 225 graus i seguir tota l’ estona el recorregut paral•lel dels pals de telefon. Va ser el primer dia que On fire!! podia lluir-se, i tant el Marcel com jo experimentar la Panda Raid, ell com a pilot i jo com a copilot. Jo en tinc molt bon record d’ aquesta etapa, en Marcel cada vegada conduïa més segur i veloç, ens ho estàvem passant molt bé, yuhahhhhh!!!!!!! En Marcel és un pilot molt tècnic i alhora creu en la seva conducció, barrejat amb una mica de passió, uauhhh! Quina mescla!!! Jo podia valorar com alhora de conduir ràpid, segur, passar-ho be, fins i tot estava molt atent de la mecànica i de la resposta del cotxe.
Alhora ja vam poder conèixer per conducció els altres participants, els que corrien més, els que sabien conduir, els que no corrien i feien turisme a 4 rodes, etc.../. Nosaltres la veritat ja començàvem a crear impressió, no us direm quina impressió (je,je,je). On fire!! va acabar l’ etapa brut i amb ganes de més “xixa”, però per aquell dia ja n´hi havia prou, encara faltaven bastants kms. d’ enllaç per arribar l’ hotel. Per lo tant, cotxe i pista!!! Jo personalment crec que va ser molt dur tant pel Marcel com per a mi. Estàvem molt cansats, amb gana i no arribàvem mai, tingueu present que portàvem una mitja d'hores de descans de 3 o 4h des de feia un parell de dies. Nervis, esgotament, molts Kms des de Tarragona, atenció,... una vegada passada aquesta primera prova ens va donar el “bajon”. En Marcel li feia molt mal el cap (cansament) i estava irritable.
Jo anava buscant el lloc d’ arribada segons el road-book , alhora preocupat pel Marcel i aguantant també el meu propi cansament.
Només arribar a l'Hotel Chene Vert, vam passar el control horari i primera fantàstica noticià: No hi havia aigua calenta!!! uffff, coses que passen!!!! Per sort On fire!! estava Ok, i no es tenia que fer manteniment, per lo tant el Marcel va anar a dormir una estoneta, junt amb en David i Javi Catafal. Jo em vaig quedar despert per intentar enviar a la Marga l’ informació de l’ etapa. Finalment vaig desistir, no hi havia connexió, llavors varem veure, el tema on-line perillaria la resta de raid (comencem bé !!). Vaig parlar amb la Marga via telefon, li vaig explicar l’ etapa i alhora em va aconsellar per l’ estat del Marcel, aleshores vaig veure clarament que la Marga seria la nostre guia espiritual virtual.
Marga: Natxo, despertal i que mengi.
Natxo: No, no, millor que dormi,
Marga: Natxo, amb cuidado despertal , i que mengi!
Natxo: bé, ho intentaré (semblava que parléssim d’un monstre, que em menjaria, uy!!!)
Bé finalment vaig fer cas a la Marga, tot i que em va costar molt desprès de 6 vegades.
Es va despertar i no em va atacar (je,je,je) , el Marcel es una personeta de 1,90m d’alçada i quasi 100kilos de pes,amb molt nervi.Però a sorpresa meva en aquell moment va ser més manso que ningú,em va fer cas sense dir res.uffff!!!
Varem sopar, briefing i a dormir, he de dir que la Marga tenia raó , en Marcel havent dormit i menjat , era un altre, vaja el de sempre.De fet crec que a tothom li senta bé dormir i menjar.I referent al Marcel a l'igual que pot tenir las seves coses ,com jo, també té moltes virtuts, aquelles coses que no es veuen i sempre hi són:convivència i tracte que també feien la Panda Raid.
He de dir que ronco molt!!!!!! (je,je,je)
Bé, fins a la seguënt etapa, Bona Nit i On Fire!!
 |
| Port de Algecires. EMBARCANT cap a Tánger!! |
En Marcel i jo vam posar els adhesius de l’ organització i els dorsals del cotxe, estic segur que On fire!! estava molt orgullós de lluir tot aquell guarniment. On fire!! semblava realment i era un cotxe de carreres. Desprès vam tenir el nostre primer “briefing” i entrega del Road-book, jo estava molt impacient per tenir-lo, volia veure que aniria la meva posició dins d’ On fire!!
Una vegada embarcats al Ferry, vam poder seure còmodament i esmorzar algo junt amb en Javi Catafal i el super David Machado (integrants de Machacapandas) i estudiar plegats l’ etapa que ens quedava per endavant. Finalment i desprès del mogut viatge del Ferry arribàvem aun altre continent, Tànger, Marroc, África. Una vegada a Tànger desprès de passar l’ aduana, canvi de moneda i re agrupant-se, començàvem l’ etapa.
 |
| Ruta en Mapa de Etapa 1 |
La primera Etapa tenia un total de 421 Kms. dels quals uns 29 Kms. eren l’ etapa especial, la resta eren d’ enllaç. L’ explicació es molt senzilla ens havíem d'anar endinsant en el país per així poder fer les etapes futures de la panda raid 2011.
 |
| Primer contacte amb les pistes rápides de terra!! |
Vam fer molts Kms. de via rapida cap al sud per arribar al primer control de sortida a 232 Kms. El control de sortida quedava fora d’ asfalt i aquesta 1ª etapa es tractava de fer 29 kms per pista rapida i de terra seguint un rumb establert de 180 graus per desprès passar a un rumb de 225 graus i seguir tota l’ estona el recorregut paral•lel dels pals de telefon. Va ser el primer dia que On fire!! podia lluir-se, i tant el Marcel com jo experimentar la Panda Raid, ell com a pilot i jo com a copilot. Jo en tinc molt bon record d’ aquesta etapa, en Marcel cada vegada conduïa més segur i veloç, ens ho estàvem passant molt bé, yuhahhhhh!!!!!!! En Marcel és un pilot molt tècnic i alhora creu en la seva conducció, barrejat amb una mica de passió, uauhhh! Quina mescla!!! Jo podia valorar com alhora de conduir ràpid, segur, passar-ho be, fins i tot estava molt atent de la mecànica i de la resposta del cotxe.
Alhora ja vam poder conèixer per conducció els altres participants, els que corrien més, els que sabien conduir, els que no corrien i feien turisme a 4 rodes, etc.../. Nosaltres la veritat ja començàvem a crear impressió, no us direm quina impressió (je,je,je). On fire!! va acabar l’ etapa brut i amb ganes de més “xixa”, però per aquell dia ja n´hi havia prou, encara faltaven bastants kms. d’ enllaç per arribar l’ hotel. Per lo tant, cotxe i pista!!! Jo personalment crec que va ser molt dur tant pel Marcel com per a mi. Estàvem molt cansats, amb gana i no arribàvem mai, tingueu present que portàvem una mitja d'hores de descans de 3 o 4h des de feia un parell de dies. Nervis, esgotament, molts Kms des de Tarragona, atenció,... una vegada passada aquesta primera prova ens va donar el “bajon”. En Marcel li feia molt mal el cap (cansament) i estava irritable.
Jo anava buscant el lloc d’ arribada segons el road-book , alhora preocupat pel Marcel i aguantant també el meu propi cansament.
Només arribar a l'Hotel Chene Vert, vam passar el control horari i primera fantàstica noticià: No hi havia aigua calenta!!! uffff, coses que passen!!!! Per sort On fire!! estava Ok, i no es tenia que fer manteniment, per lo tant el Marcel va anar a dormir una estoneta, junt amb en David i Javi Catafal. Jo em vaig quedar despert per intentar enviar a la Marga l’ informació de l’ etapa. Finalment vaig desistir, no hi havia connexió, llavors varem veure, el tema on-line perillaria la resta de raid (comencem bé !!). Vaig parlar amb la Marga via telefon, li vaig explicar l’ etapa i alhora em va aconsellar per l’ estat del Marcel, aleshores vaig veure clarament que la Marga seria la nostre guia espiritual virtual.
Marga: Natxo, despertal i que mengi.
Natxo: No, no, millor que dormi,
Marga: Natxo, amb cuidado despertal , i que mengi!
Natxo: bé, ho intentaré (semblava que parléssim d’un monstre, que em menjaria, uy!!!)
Bé finalment vaig fer cas a la Marga, tot i que em va costar molt desprès de 6 vegades.
Es va despertar i no em va atacar (je,je,je) , el Marcel es una personeta de 1,90m d’alçada i quasi 100kilos de pes,amb molt nervi.Però a sorpresa meva en aquell moment va ser més manso que ningú,em va fer cas sense dir res.uffff!!!
Varem sopar, briefing i a dormir, he de dir que la Marga tenia raó , en Marcel havent dormit i menjat , era un altre, vaja el de sempre.De fet crec que a tothom li senta bé dormir i menjar.I referent al Marcel a l'igual que pot tenir las seves coses ,com jo, també té moltes virtuts, aquelles coses que no es veuen i sempre hi són:convivència i tracte que també feien la Panda Raid.
He de dir que ronco molt!!!!!! (je,je,je)
Bé, fins a la seguënt etapa, Bona Nit i On Fire!!
